La visió llunyana de l'aeroport d'Alguaire, des de qualsevol punt geogràfic, evoca inevitablement la relació entre un objecte i un suport pla, d'extensió infinita. Mai com en aquest cas, la imatge d'una maqueta es fa tant present i no sols per la possible visió des de l'avió: l'objecte perd fàcilment la seva escala dimensional en aquell paisatge inacabable i s'arrapa a la terra, camuflant-se com una ondulació dels conreus, com un llangardaix estès al sòl, o com una ciutat de les mil i una nits passolinianes.

El diàleg entre les dues terminals es basa en la composició volumètrica i en la utilització del llenguatge de bandes de colors que reprodueixen el dels camps en les diverses estacions.

La nova terminal es col·loca alineada pel cantó aire amb l'existent, amb una amplada superior a aquesta. El complex comercial, organitzat al voltant d'un pati, connecta visualment amb el vestíbul general de la terminal. Les dues tipologies s'articulen mitjançant el nucli d'accés al restaurant composant tres volums constructivament independents.

En les seccions s'expressa el sistema constructiu, un sistema de construcció en sec i industrialitzat que garanteix la qualitat de la construcció, la reducció i control dels costos, una ràpida execució i que, en cas que es desitgi, es pugui desmuntar i recuperar.

La instal·lació d'aire condicionat i la conseqüent renovació d'aire primari constarà d'una unitat central productora de fred i calor situada en una planta tècnica sobre el restaurant.