L'edifici té caràcter compacte i d'aprofitament de l'espai però al mateix temps intenta crear un espai comunitari de relació.
Les alineacions dels carrers, la preservació de les xemeneies i la formulació d'espais lliures determinen les unitats edificades.
La complexa ordenació permet una bona relació amb el carrer Marina i l'estudi tipològic de l'habitatge i els espais intermedis.
La llarga façana urbana evidència els diferents episodis tipològics que es rematen en el vèrtex amb una solució volumètrica singular.
Els esforços es dirigeixen a la creació d'un pati interior de poma amable que es relacioni amb la plaça confrontant i pal·lii el deshumanitzat paisatge exterior.
Es pretén donar continuïtat a les Rambles amb una torre de planta quadrada que es va escalonant per donar una escala apropiada als vianants.
Un volum-ròtula de planta el·líptica ajuda a integrar l'impacte de la via fèrria amb el Parc Central i l'Eixample clàssic.
La parcel·la mínima condiciona una proposta compacta en la qual la secció desnivellada articula la successió d'espais.