L'estructura del museu és una matriu hipertextual que permetrà la superposició de múltiples recorreguts i una gran riquesa de significats.
Edifici com a idea de caixa pura i abstracta; es proposa un contenidor que a través de la seva geometria i la seva materialització dialoga amb la naturalesa que li envolta.
Un arbre que amb les seves arrels convida al públic a entrar, després estén les seves branques al jardí abraçant el pati i definint l'exposició.
L'ampliació de la Plaza García Lorca origina un espai obert que integra el teatre amb el mercat i reforça la seva condició d'edifici públic i obert.
La proposta es configura com el “alter ego” dels seus veïns amb una forma corba que permet orientar a Sud i concentrar les comunicacions.
Els suggeriments morfològics, volumètriques i topogràfiques són aprofitades per emfatitzar el caràcter mediador de l'edifici.