El mur del Canyeret condiciona una proposta lineal la naturalesa de la qual subratlla el paper de base respecte al monument de la Seu.
Una residència d'estudiants i un edifici d'oficines articulats entre si permeten resoldre un solar marcat pel seu pendent i relació amb el Rectorat.
Un llarg “portaavions” s'assenta sobre una antiga escola en un mar de pins, apostant per la flexibilitat al programa i l'aplicació de criteris sostenibles.
La complexitat dels diferents tipus d'ordenances propicien un desplegament de prismes que van girant i adaptant-se a la seqüència urbana.
La rapidesa de muntatge i la versatilitat d'utilització de l'actuació afavoreixen la racionalització del creixement en fases.
L'edifici es presenta com un element arquitectònic autònom que origina un espai que s'entén com una porta.