Projectes

Estudi d'implantació del sistema industrialitzat dins d'un territori real amb l'articulació de diferents tipologies i la seva relació amb els espais comuns.

El mur del Canyeret condiciona una proposta lineal la naturalesa de la qual subratlla el paper de base respecte al monument de la Seu.

Es reutilitza l'estructura construïda de l'antiga granja desenvolupant un museu que s'entén com a “porta” al Parc Natural del Delta del Llobregat.

Rehabilitació d'un hotel existent, realçant les característiques pròpies i atorgant-li una visió més contemporània.

El projecte té l'objectiu d'actuar progressivament sobre l'edifici en diferents fases amb la finalitat de restaurar la qualitat que tènia inicialment.

Una residència d'estudiants i un edifici d'oficines articulats entre si permeten resoldre un solar marcat pel seu pendent i relació amb el Rectorat.

L'estructura del museu és una matriu hipertextual que permetrà la superposició de múltiples recorreguts i una gran riquesa de significats.

Un llarg “portaavions” s'assenta sobre una antiga escola en un mar de pins, apostant per la flexibilitat al programa i l'aplicació de criteris sostenibles.

Edifici com a idea de caixa pura i abstracta; es proposa un contenidor que a través de la seva geometria i la seva materialització dialoga amb la naturalesa que li envolta.

La complexitat dels diferents tipus d'ordenances propicien un desplegament de prismes que van girant i adaptant-se a la seqüència urbana.

Un arbre que amb les seves arrels convida al públic a entrar, després estén les seves branques al jardí abraçant el pati i definint l'exposició.

La rapidesa de muntatge i la versatilitat d'utilització de l'actuació afavoreixen la racionalització del creixement en fases.

L'edifici es presenta com un element arquitectònic autònom que origina un espai que s'entén com una porta.

La ruïna és transformada per l'aparició d'un element estrictament lligat a la seva nova funció: ser un mirador d'aus.

L'esforç se centra a fer compatible la contemporaneïtat de l'actuació amb el respecte a l'edifici modernista.

L'actuació tracta de restituir els valors d'aquest palau renaixentista subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat.

La relació amb la casa modernista s'estableix a partir del respecte per la singularitat arquitectònica i la seva imatge global de forta presència urbana.

El diàleg entre les dues terminals es basa en la composició volumètrica i en la utilització del llenguatge de bandes de colors que reprodueixen el dels camps en les diferents estacions.

Ordenació proposada a partir de blocs de doble cruixia paral·lels als límits del solar, reculades en altura per complir amb l'altura màxima reguladora, i un espai comunitari interior.

El bloc es desplega obert sobre el parc i s'articula per disminuir l'efecte massís, creant així uns accessos al capdavant amable de l'Avinguda de la Generalitat.

Rehabilitació de la zona de Camp Redó amb la creació de nous equipaments i zones verdes per tal de millorar un espai públic degradat.

La superposició de models a diferents escales porten a l'elaboració d'un disseny que valora aspectes territorials, paisatgístics, espacials i culturals.

La conservació de fragments de l'edifici identificables representa la seqüència de total racionalització de la funció interna.

L'ampliació de la Plaza García Lorca origina un espai obert que integra el teatre amb el mercat i reforça la seva condició d'edifici públic i obert.

La proposta es configura com el “alter ego” dels seus veïns amb una forma corba que permet orientar a Sud i concentrar les comunicacions.

Els suggeriments morfològics, volumètriques i topogràfiques són aprofitades per emfatitzar el caràcter mediador de l'edifici.

L'edifici té caràcter compacte i d'aprofitament de l'espai però al mateix temps intenta crear un espai comunitari de relació.

Les alineacions dels carrers, la preservació de les xemeneies i la formulació d'espais lliures determinen les unitats edificades.

La complexa ordenació permet una bona relació amb el carrer Marina i l'estudi tipològic de l'habitatge i els espais intermedis.

La llarga façana urbana evidència els diferents episodis tipològics que es rematen en el vèrtex amb una solució volumètrica singular.

Els esforços es dirigeixen a la creació d'un pati interior de poma amable que es relacioni amb la plaça confrontant i pal·lii el deshumanitzat paisatge exterior.

Es pretén donar continuïtat a les Rambles amb una torre de planta quadrada que es va escalonant per donar una escala apropiada als vianants.

Un volum-ròtula de planta el·líptica ajuda a integrar l'impacte de la via fèrria amb el Parc Central i l'Eixample clàssic.

La parcel·la mínima condiciona una proposta compacta en la qual la secció desnivellada articula la successió d'espais.

Fer front a un gran nombre d'habitatges manifesta la necessitat d'afavorir compacitat, complexitat, eficiència i integració.

Sostenibilitat, accessibilitat i mestissatge componen la hipòtesi de treball en la reconstrucció cap a una ciutat oberta i multirracial.

La mobilitat i accessibilitat són el principal argument, per a això es proposa la pacificació de les vies rodades així com la potenciació dels accessos per als vianants.

L'estudi comprèn la rehabilitació dels porxos de Fontseré, l'urbanització en dues franges, rodada i per als vianants, del passeig i l'obertura d'una nova porta al Parc.

La creació d'un mur pantalla permet convertir un “buit urbà” en una superfície urbanísticament útil al barri del Canyeret.