Teatre Sant Andreu de la Barca
situació
descripció
Sant Andreu és una ciutat d’estructura moderna i desmanegada que ara intenta redefinir el seu centre utilitzant els terrenys fruit de la cobertura del ferrocarril que la travessa. De fet, el mercat existent, una esbiaixada plaça i la inicial sala polivalent on s’hi feia teatre, constituïen amb un nou teatre l’antiga sala, proposava reconsiderar l’entorn urbà al guanyar els terrenys de l’operació ferroviària. A Sant Andreu, calia trobar el lloc per situar l’edifici, el fulcre on es relacionessin la reformada plaça García Lorca, les àrees d’accés al mercat i els nous espais topogràficament descendents que la reforma viària havia originat. El volum del nou teatre havia de ser l’element mediador en aquestes circumstàncies, enriquint les funcions urbanes i la relació entre elles. Es tractava de fer el contrari de moltes de les nostres obres, és a dir, difuminar-se en la ciutat. Com passa a vegades, un fet secundari va ajudar a ancorar definitivament el teatre: el bon accés viari a la zona de càrrega i descàrrega del mercat existent va aconsellar situar també en aquest punt l’accés de servei a la torre escènica, plantejada a Sant Andreu amb una gran complexitat tècnica. Aquest començar el projecte per la “porta del darrera”, fa que l’eix longitudinal del teatre segueixi l’orientació est-oest, donant una façana lateral a la plaça García Lorca (accés de públic, taquilles, cafeteria). La cada vegada més lògicament exigida accessibilitat per a persones amb minusvalidesa i la moguda topografia d’assentament de les diverses peces, ens van impulsar a jugar a fons el concepte de rampes d’accés. És evident que aquestes rampes consumeixen espai però també és cert que funcionen com a passadissos de comunicació entre zones i, a més, creen un fet, situat en el difícil límit entre allò social i allò espacial: constituir la “representació” de l’acte cerimonial d’anar al teatre per part del públic.
