Nou Arxiu de la Corona d’Aragó
situació
descripció
Aquest nou edifici estava situat en la zona on, des de començament dels anys 80, s’intentava recuperar la trama Cerdà: que els carrers passessin , cosa difícil tant per la presència de les vies de tren, com pel desnivell que, amb els anys, s’havia produït entre l’Eixample consolidat i els terrenys i platges de vies existents més al Sud-Est. Era una peculiaritat urbana que havia creat anomalies històriques com el Pont de Marina que semblava un pont sense riu. En un contrafort d’aquest pont vàrem ancorar el nostre edifici, cenyit al solar triangular força minso que havia cedit l’Ajuntament, però que confrontava amb el magnífic parc de l’Estació del Nord, on en aquell moment intervenia Beverly Pepper. Vàrem decidir dividir l’edifici en dos cossos: L’un, el més pesat el situàvem fora de la servitud de metro i contenia 4 plantes de dipòsit de documents, l’altre, el cos d’atenció al públic i de serveis tècnics, el referíem al xamfrà, element que expressa l’estructura profunda de la xarxa Cerdà, situant-hi allà l’accés, el qual, a través del transparent vestíbul donava sobre el parc interior d’illa, situat a una cota inferior. Aquest efecte va donar a l’Arxiu una lluminositat peculiar, una presència urbana de gran complexitat espacial.
