Alè dels déus
La pràctica de l’arquitecte ofereix diverses maneres de contacte amb la realitat i permet formes d’anàlisi i respostes creatives molt variades. L’artefacte arquitectònic és producte d’innumerables reflexions i comprovacions; i, una vegada construït mentalment, l’arquitectura va prenent protagonisme per ella mateixa com un fet autònom –més enllà, fins i tot, de les intencions inicials de qui l’ha concebuda. Ella mateixa se situa en la Història i en la Crítica.
Com se sap, l’especificitat de la forma arquitectònica inclou en el procés de síntesi consideracions funcionals i constructives i això la distingeix d’altres formes, com ara la musical o la pictòrica. Aquests dos paràmetres (les “utilitas” i “firmitas” del tractat vitruvià), que pertanyen a l’esfera racional del coneixement, es combinen amb el paràmetre de la “venustas” (la bellesa, entesa aquí com a forma), que no deixa de ser la manera d’interrelacionar les altres dues, en un procés que, partint de l’àmbit de la racionalitat, s’endinsa en el del subconscient.
DESCARREGAR EL LLIBRE
